A La Paz (2/5)

Dia de descans

El nostre primer dissabte a Bolívia va començar amb descans... Per fi una mica! Ens vam despertar tard, i vam sortir a passejar pel barri de les ambaixades, on les cases eren d'estils del centre d'Europa, alemany sobretot!

Passejant al matí, amb el
 Bernat davant la caserna
policial...

... i fent-nos fotos en una
cabina de telèfon ben
ambientada!

Aquest dia havia de ser per conèixer la Silvana i la seva família, i al vespre marxar cap al llac Titicaca. Amb ella havíem quedat al ‘Dumbo’, un restaurant a la principal avinguda de la ciutat, on hi havia un mix entre menjar americà i menjar bolivià. El restaurant estava tot decorat amb globus verd fosc i granes, per formar la bandera de La Paz i celebrar així el seu dia (que era el dilluns).

Allà ens vam trobar amb el seu fill, advocat de 23 anys i molt cult. Realment interessant conèixer per fi algú de la nostra edat i de Bolívia! A més, amb moltes inquietuds polítiques i que escriu en algun diari. Per tant, per tenir una opinió ben crítica de la situació del país, ell va anar molt bé. Ens va parlar de política, del govern i el president, de contraban de cotxes, de narcotràfic i de corrupció... Però si heu relacionat tots aquestes temes entre ells, és cosa vostra! ;)

Els catalans amb la nostra companya de viatges americana!

Tot dinant, ja vam veure que no podríem marxar aquell vespre cap al llac Titicaca, sinó l’endemà. Entre d’altres, la culpa va ser del plat que ens vam demanar: un plat enorme (típic de La Paz), que tenia carn, frankfurts, patates fregides, ceba i tomàquet. La ració podria haver estat per tres, però cadascú es va demanar el seu plat! Tot això ben acompanyat amb la que diuen és la millor cervesa de Bolívia, la ‘Huari’!

Les vistes des del pis. Amb l'Illimani nevat al fons, i lluny,
tocant les muntanyes de la dreta, el barri de San Miguel.

Més tard va arribar la Lisa, la nord-americana que vindria a viatjar amb nosaltres. Ella ja havia dinat, així que vam marxar tots cap al pis de la Silvana, al centre mateix. Viu a un 12è pis, en un edifici que és una meravella. Les seves vistes des del pis són a tota la part est de La Paz, i al fons es veu la zona sud de la ciutat (San Miguel). Al fons, la muntanya ‘Illimani’, de 6500 metres i tota nevada.

Al pis vam prendre més mate de coca i un cafè fet a Bolívia, prou bo. Mentrestant seguíem parlant de moltes coses relacionades amb Bolívia com ‘el Estado Plurinacional’, la seva democràcia relativa i comparacions amb els nostres països: Catalunya (Bernat i Joan), Estats Units (Lisa), Corea (Bernat) i Suïssa (Joan).

San Miguel i els rics pobres

El barri de El Alto, enfilant-se per les muntanyes!

La part Sud de La Paz és la rica, San Miguel. Diuen que és allà perquè, al ser a menys altitud, els rics i estrangers ho aguantaven més. 

Fos el que fos, es veu que ara els rics ja no són ells. Que amb els canvis que hi ha hagut al país, els que eren rics ara només ho són d’aparença, ja que estan més endeutats que ningú i gràcies a això poden aparentar aquella vida de rics que tenien. En canvi, els que eren pobres, ara són els més rics. És a dir, els que viuen a les barriades de El Alto (el barri del nord de la ciutat que s’enfila per les muntanyes) són els que tenen veritables fortunes. Això si, diuen que rics ho són només de cartera, ja que viuen com pobres, deixats i en males condicions de vida.

Aquesta descripció de la realitat de La Paz, i que s’estén a tota Bolívia, ens la van fer vàries persones, totes elles per separat. Així doncs, ha de ser cert. És així. Els diners a Bolívia estan en mans de petits comerciants, que porten el seu negoci de manera artesanal, i que han anat acumulant diners fins a quantitats enormes. Però, a la vegada, no saben com fer-los rendir pel seu benefici.

Potser és el barri ric, però algun cable d'electricitat
s'escapava de tant en tant...

En resum, vam agafar un taxi cap al sud. I, realment, és un barri diferent, més ric. Es veuen famílies més ‘esblanqueïdes’ passejant tranquil·lament pels carrers comercials. Moltes botigues, algunes de marca, també per aquests carrers. La sensació és de barri ric, més enllà de si ho és o no.

Ens vam dedicar a anar entrant a botigues. Un cop tot vist, vam anar al Mega Center, el centre comercial més gran de La Paz, per tant, el més gran de Bolívia. I de qui era? Doncs d’un català que té negocis a Bolívia i que viu a Miami... Como no! Després de veure persones tant pobres en aquest país, impactava trobar un oasi de ‘consumisme alegre’ allà. Estava ple de famílies, la majoria d’elles morenetes i passant-hi el dia. Potser eren els nous-rics que comentàvem abans... Això si, l’estil d’aquell lloc recordava el dels ‘malls’ nord-americans. Es nota la gran influència dels ‘gringos’ també a Bolívia.

Tornant cap al centre, la ciutat bullia de gent, i de concerts per tot arreu! Vam pactar trobar-nos a les 8 del matí del diumenge per marxar, aquest cop si, cap a Copacabana, al Llac Titicaca!